Bé, una confessió. Amb Fika vam aprendre per les males que aconseguir usuaris no és el mateix que tenir un negoci. Creixíem, sobretot a base de campanyes de pagament, però no érem prou únics perquè algú traslladés tot el seu blog a la nostra plataforma. Una lliçó cara.
Des de llavors, tinc una idea al cap: el 2026 el car no és desenvolupar. Amb IA, construir una eina costa una fracció del que costava fa cinc anys. El car és aconseguir atenció i tracció.
Així que aquesta vegada volia fer-ho al revés. Abans de construir res, decidir quines idees mereixen el meu temps. Aquesta setmana he muntat amb Claude un framework per això, un mètode amb passos i regles que aplico igual a cada idea. La primera versió tenia molt bona pinta. Després la vaig fer servir de debò i es va caure en diversos llocs 😅
Aquí va com ha quedat i què vaig haver de canviar.
Primera regla: la IA no valida res
La IA és molt bona buscant dades, comparant competidors i preus o trobant els punts febles d’un pla. Però no pot dir-te si algú va a pagar. I si li preguntes quant val un mercat, et deixa caure una xifra amb una seguretat que fa por. A vegades, inventada.
Per això, tota dada de mercat porta la seva font. Si no té font, es marca com «no verificat» i no puntua.
El llistó també ha de ser concret. El meu és un primer client de pagament, en poc temps i amb un pressupost tancat. Un «quina bona idea» d’un amic no compta, i els likes tampoc.
Els passos

Ho resumo ràpidament.
Pas 0, senyals ràpides de demanda. Entre 15 i 30 minuts per descartar el que no té cap opció. Més avall explico per què aquest pas no existia al principi.
Pas 1, la fitxa. La escric jo, a mà i sense IA: què és, per a qui, quin problema resol, quant cobraria i on està el primer comprador. Si deixo que la escrigui la IA, em torna la meva idea més bonica del que és, i per això ja em tinc a mi.
Pas 2, investigació. Aquí sí treballa la IA, però només porta fets amb font i una llista apart amb el que no ha pogut verificar. Moltes vegades, aquesta llista és el més útil de l’informe.
Pas 3, puntuació i pre-mortem. Li passo la mateixa fitxa i la mateixa evidència a Claude i a ChatGPT, per separat, i els demano que facin d’evaluadors escèptics. Em fixo en on discrepen: si un posa un 4 i l’altre un 2, hi ha un supòsit que ningú té clar. Després els demano un pre-mortem, que és imaginar que el projecte ja ha fracassat i explicar per què. Utilitzo aquest prompt:
Estem al dia 30. El projecte no ha aconseguit cap client de pagament. Escriu les 5 causes més probables, de més a menys probable, i per a cada una digues quina senyal temprana l'hauria delatat a la setmana 1 o 2.
El que repeteixen totes dues és el primer que cal mesurar quan arrenquis. Això sí, entre les dues IA cal copiar i enganxar a mà, així que aquest pas el reservo per a les idees que queden a prop.
I la decisió. Quatre preguntes diuen si la idea passa a la taula, i la que puntua més és l’escollida. La prova de fum, la de la pàgina amb preu i botó de comprar, arriba després, els primers dies del mes i ja amb la idea escollida. Més avall explico per què la vaig canviar de lloc.
El que es va trencar en usar-ho
Ara la part interessant.
Falla 1: tot passava per hores d’anàlisi. La primera versió no tenia el pas 0. Cada idea passava per la fitxa, la investigació i la puntuació, quan amb 15 minuts de dades hauria pogut descartar moltes. Ara aquest filtre va primer.
Falla 2: comptava com a demanda les cerques de marca. Una eina de paraules clau (Semrush, Ubersuggest o DataForSEO si prefereixes tirar de API) et mostra milers de cerques del nom d’un competidor i sembla que hi ha mercat. Però aquesta gent busca la web del competidor, no un substitut. Les que compten són les de «alternativa a», «preu» o «X vs Y», i gairebé sempre són moltíssimes menys.
El divertit és que això ja ho havia vist en primera persona. A Fika, una de les campanyes de Google Ads que millor va funcionar va ser «Alternative to Substack», que generava registres a menys de 3–4 € segons el dia. Ho vaig explicar aquí. I tot i així, la primera versió del framework no separava unes cerques d’altres.
Un consell de pas: consulta una llista tancada de paraules d’una vegada. Els informes de paraules relacionades gasten molts més crèdits i per a això gairebé mai fan falta.
Falla 3: només mirava cerques. Això funciona en B2B, on qui té un problema ho busca a Google. En B2C, molta demanda es descobreix a les xarxes. Un producte de consum pot tenir quatre cerques al mes i una audiència enorme a TikTok. Així que el pas 0 ara és un semàfor per canal:

Cada canal surt en verd, ambre o vermell, i només descarto si el canal principal surt en vermell i cap altre arriba a ambre. Com fixar cada color ho tens al final, al framework complet.
Falla 4: idees sense preu. Sense preu no hi ha res a validar, així que ara és obligatori. També demano que l’avantatge càpiga en un titular (amb «és com el que hi ha, però una mica millor» no es canvia ningú) i que digui quant li costa al client canviar des del que utilitza avui. Si canviar fa por, el preu importa molt menys del que creus. És just el que ens va passar amb Fika: el producte funcionava, però canviar de plataforma era molt demanar per la poca diferència que teníem.
Falla 5: la prova de fum, abans d’escollir. A la primera versió, cada idea havia de passar una prova de fum abans d’escollir-la: una pàgina amb el preu, un botó de comprar i una mica de diners en anuncis. Sona bé fins que tens cinc idees. Cinc pàgines, cinc campanyes i cinc pressupostos per decidir una cosa que el mateix mes mesura molt millor, amb un producte de veritat. Així que l’he moguda dins del mes: els primers dies, mentre construeixo, trec la pàgina amb el preu i la moc pel canal principal. Aquesta pàgina la necessitaré igualment per llançar. I si a la setmana 2 no hi ha ni un senyal de pagament, tallo a temps.
Les ganes, en una casella apart
Al final comparo les idees en cinc blocs, de l’1 al 5: oportunitat, viabilitat, promoció, aprenentatge i ganes.
Les ganes van separades a propòsit. Clar que importa que et vingui de gust passar unes setmanes amb un projecte, però si deixo que això es col·li en les altres notes, tot surt més alt del que és.
L’aprenentatge l’he afegit perquè vull aprendre coses noves pel camí. Així que apunto quin canal hauria de funcionar perquè la idea triomfi i quines habilitats demana. Un canal de vídeo curt fet amb IA, per exemple, demana escriure ganxos, generar vídeo i veu, editar amb plantilles i automatitzar la publicació. Si no sé fer-ho i tampoc em ve de gust aprendre, mala senyal.
Com decideixo

Si les quatre surten que sí, la idea passa a la taula de puntuació per comparar-la amb les altres.
El framework complet
Aquí el tens sencer. Copia’l i adapta’l a la teva idea.
1. La fitxa
Omple-la tu, sense IA. Si no cap en mitja pàgina, la idea encara no està madura.
- Què és, en una frase.
- Qui és el client: un perfil concret, no «les empreses».
- Quin problema resol i com el resol avui aquest client.
- Quant cobraries i com: pagament únic o subscripció. És obligatori: sense preu no es passa d’aquí.
- Què és el mínim que podries cobrar i construir en el termini que t’has donat.
- El teu avantatge, en una frase que càpiga en un titular.
- Quant li costa al client canviar del que fa servir avui.
- Si la compra es decideix en poques setmanes o triga mesos.
- On és el teu primer comprador i com hi arribaràs.
- Si és B2B o B2C, en quin mercat i en quin idioma.
- Per què tu: què saps o què tens que els altres no.
- Què et preocupa o encara no saps.
I a part, el canal i les habilitats:
- Quin canal hauria de funcionar perquè la idea triomfi.
- Quines habilitats exigeix aquest canal.
- Quines ja tens.
- Quines aprendries, i si et ve de gust aprendre-les.
- Quin és el risc principal d’aquest canal i com el mesuraràs.
2. El semàfor per canal
Abans de mirar cap dada, apunta per a cada canal quina xifra el posa en verd, en ambre i en vermell. Si ho decideixes després, les dades et convencen del que ja volies creure.
- Cerca: cerques al mes amb intenció de compra, comparació o canvi, i el que costa cada clic. Les de marca pura no compten.
- Xarxes de pagament: l’audiència estimada a l’administrador d’anuncis de Meta, i competidors que fa temps que s’anuncien a la Biblioteca d’anuncis.
- Xarxes orgàniques: contingut sobre el tema amb comentaris de gent que demana o pregunta, no només visualitzacions.
- Comunitats i contacte directe: grups o fòrums on es demana una solució i, en B2B, si pots fer una llista de compradors concrets.
Només descartes si el canal principal surt en vermell i cap altre arriba a ambre. En els canals de pagament, calcula a més el sostre de clics: pressupost entre cost per clic.
3. Els prompts
El de la recerca. Passa-li la fitxa juntament amb aquest text:
Et passo la fitxa d’una idea. Investiga amb cerca web i una eina de paraules clau, i torna’m NOMÉS fets amb font. Regles: 1. Cada dada porta el seu enllaç i la data de consulta. 2. Si no trobes alguna cosa, escriu «no verificat». No estimis ni omplis buits. 3. No donis opinió ni puntuació. Torna’m: - Volum i tendència de les paraules clau principals, en el mercat i l’idioma de la fitxa, separant les cerques de marca de les de compra, comparació o canvi. - Entre 5 i 10 competidors o alternatives amb el preu visible. - Senyals que algú ja paga: preus, anuncis actius, ressenyes. - On es troba el comprador. - Cost aproximat d’aconseguir un client pel canal de la fitxa. - Riscos del canal: normes de publicitat, marques registrades o requisits legals. - Al final, la llista de dades clau que NO has pogut verificar.
El de la puntuació. Amb la fitxa i l’evidència:
Et passo la fitxa d’una idea i l’evidència recollida. Actua com un avaluador escèptic, no com un animador. Puntua de l’1 al 5 aquests blocs i justifica cada nota en 2 o 3 línies citant l’evidència: 1. Oportunitat: demanda real i gent que ja paga. 2. Viabilitat: si es pot construir alguna cosa cobrable en el termini de la fitxa. 3. Promoció: si es pot arribar a clients amb el termini i el pressupost de la fitxa. Regles: - Una nota alta exigeix evidència amb font. Sense font, màxim 2. - Assenyala els 3 supòsits més febles de la fitxa. - Digues-me quina dada concreta canviaria la teva nota. - No t’inventis xifres de mercat.
Passa-ho a dues IA per separat i compara. Si en algun bloc es porten 2 punts o més, investiga aquest supòsit abans de continuar.
I el del pre-mortem, també a totes dues:
Som al dia 30. El projecte no ha aconseguit cap client de pagament. Escriu les 5 causes més probables, de més a menys probable, i per a cadascuna digues-me quin senyal primerenc l’hauria delatat a la setmana 1 o 2.
4. La taula de puntuació
Cada bloc, de l’1 al 5. El total és sobre 25.
| Bloc | Què mesura |
|---|---|
| Oportunitat | Demanda real i gent que ja paga per alguna cosa semblant |
| Viabilitat | Si pots construir alguna cosa cobrable en el termini que t’has donat |
| Promoció | Si pots arribar a clients amb el teu termini i el teu pressupost |
| Aprenentatge | Les habilitats noves que t’interessa aprendre |
| Ganes | Si et ve de gust passar unes setmanes amb això |
Abans de sumar, aplica els descarts:
- Oportunitat per sota de 3: descartada.
- Promoció per sota de 3: descartada amb aquest canal. Amb un altre, torna a començar com a idea nova.
Entre les que queden, guanya la de més nota. Si empaten, la que surt millor en promoció, que és el que més decideix si arriba o no el primer client.
5. La prova de fum, ja amb la idea escollida
Arriba els primers dies del mes, mentre construeixes. No cal un pressupost a part: és la pàgina que necessitaràs igualment per llançar.
- Una pàgina d’una sola pantalla amb la promesa, el preu a la vista i un botó de «Comprar» o «Reservar».
- Un formulari per comptar qui deixa el seu correu.
- Trànsit pel canal triat: un anunci petit, contacte directe o un avís a la teva llista.
- 48 hores mesurant visites, clics al botó, correus deixats i respostes.
Els mínims de cadascuna d’aquestes xifres s’escriuen abans de llançar. I fes el compte de clics: si el pressupost dona per a poques desenes, la prova només pot desmentir.
6. Quan parar i com millorar-lo
Abans de començar amb la idea escollida, escriu quin resultat de la prova de fum a la setmana 2 et fa continuar, quin et fa tallar i quants diners gastaràs com a màxim fins llavors. Si ho decideixes amb una setmana ja invertida, sempre trobaràs un motiu per continuar.
En tancar cada idea, compara les notes que vas posar amb el que va passar de veritat. Si les IA van puntuar alt i no hi va haver demanda, o al revés, canvia els llindars, les preguntes o els prompts, i desa la versió nova amb la seva data.
Aquest framework no és definitiu ni ho pretén. Cada idea que hi passi el canviarà una mica. En el pròxim capítol l’aplico a una idea real, amb números.
Si tens una idea i et ve de gust passar-la pel framework, o veus alguna cosa que canviaries, envia’m un missatge 🙂
I si t’ha agradat, comparteix-ho i subscriu-te per més spam del bo.
Traduït a:
- EnglishMy framework to decide if an idea is worth building
- EspañolMi framework para decidir si una idea merece que la construya
- CatalàEl meu framework per decidir si una idea mereix ser construïda
- ItalianoIl mio framework per decidere se un’idea merita di essere costruita
- DeutschMein Framework, um zu entscheiden, ob sich eine Idee lohnt
- PortuguêsO meu framework para decidir se uma ideia merece ser construída
- FrançaisMon framework pour décider si une idée mérite d’être construite

Comentaris